Els gatells

Remena'm!!!! (I)

2011-08-13T18:56:00.005+02:00

Sí, sembla mentida, fa dos anys i mig que no feia cap entrada al blog. Els motius són múltiples, i més aviat no per falta de ganes, sinó per falta de temps. I, especialment, perquè la comunitat humana familiar ha augmentat de cop en dos membres, fet que, d'alguna manera, ha aturat el temps per a tota la resta de coses.

Avui no m'extendré més, només dir-vos que no he pogut resistir fotografiar en Viu en aquesta habitual posició de dir allò que indica el títol del post, remena'm!, i ara que tenia uns minuts i me n'he recordat, he tingut clar que era foto per al blog dels gatells!

Espero no trigar tant a repetir.

Booooooooooooou,
Nyor

La serpeta (joguines#1)

2008-12-23T23:20:00.002+01:00

Una de les millors troballes que hem fet: descobrir l'efecte "serp" que amaguen les fines tires que es desprenen dels neteja-parabrises dels cotxes.

La seva goma tensa i alhora flexible torna micos els gatells.

Fixeu-vos en en Viu, que està fora de sí amb ella!:

Una proposta més que recomanable per tenir ben enjogassats els vostres gatells!

Boooooooooooooou,
Nyor

Llepades

2008-12-22T23:28:00.004+01:00

Estem muntant una nova prestatgeria...

2008-12-22T22:54:00.022+01:00

...és a dir, un nou objecte que cal observar de prop, ensumar de cap a peus, trepitjar per tot, examinar exhaustivament...

...i, òbviament, és de calaix quedar-se una bona estona al damunt per veure com t'hi trobes...

Bouuuuuuuuuu,
Nyor

En Cinto: "aquest gat està boig"

2008-08-10T23:49:00.005+02:00

En Cinto és molt especial. Però no per això ens l'estimem menys. Però ell va per lliure i té les seves pròpies normes i costums.

I és que la història d'en Cinto és tota peculiar i ja ho va ser la seva arribada: uns veïns ens van avisar que s'havia ficat un petit gatet al motor del cotxe. Al caps d'uns moments de recollir-lo, aquell cosset felí que ens mirava tot espantat (i esperançat) es trobava volant pel damunt de la carretera en direcció al camps de l'altre costat. Un dels veÏns el va prendre per un gat de carrer i comptava que marxaria i es sabria espavilar ràpidament.

Tot al contrari. Al cap de dos minuts aquell esprimatxat gatell ja tornava a creuar la carretera cap a nosaltres!

Jo, la veritat, he de reconèixer que quan m'ho vaig veure venir hi posava reserves (jo! que sento veritable fal·lera i debilitat pels gats!). La Nyora, però, ho tenia clar. Aquells ullets de "paspartú" taronja, aquells miolets tan aguts que fa en Cinto, li havien entendrit suficientment el cor com per tenir clar que, com a mínim aquella nit, en Cinto es quedaria a ca nostra.

L'adaptació no va ser fàcil (i durant un temps comptàvem que si algú el volia el donaríem) però ja ho anirem explicant més endavant.

En quant a la seva "personalitat", en Cinto és poruc (està òbviament traumatitzat) eixelebrat, imprevisible, però, alhora, és probablement el gatell més fidel de la casa. Sobretot, i no és manca de modèstia, fidel a mi. Ja ho anireu descobrint.

El seu nom només podia ser el que té. Va ser obvi. En el seu cas, el vàrem adoptar a Folgueroles i, com no, havia de dur el nom del poeta: Jacint Verdaguer (fill il·lustre del poble).

Altres sobrenoms casolans d'en Cinto són:

Cintet
El gat del Nyor
Nyor's cat
Pitutxito (sense comentaris...)
Cinto-màtic
Pre-cinto
Gatman
Gat-penat
Cabra boja
Cabreta
etc

Físicament és com una pantera negra en petit, eixarrancada a les potes del darrere. Té unes boca i llengua tan vermelles que només li manca dormir penjat cap per avall per semblar talment un rat-penat! És de constitució prima i musculosa. És probablement també el gatell amb més reflexos.

I ell, el més prim, és l'únic gat que s'ha engreixat en 2 mesos!

Bouuuuuuuuuu,
Nyor

En Viu, el gran Gatsby

2008-08-04T19:21:00.005+02:00

Doncs sí. Malgrat la resistència de la Nyora per a reconèixer-ho, en Viu és gran. És gros. És un mascle capat de 2 anys que pesa 6 kg.

Ens vàrem haver de rendir a l'evidència fa molt poquet, quan en Jordi, un dels seus veterinaris, ens va confirmar que el pes habitual per un gat d'uns 2 anys es situa entre els 4 i els 5 kg...

El gruix del seu folre, el tamany del saquet de greix que tenen els gats entre les potes del darrere i l'extensió de la seva figura són altres paràmetres que defineixen la seva grandària.

A nivell de caràcter i comportament el seu tret més característic és la seva afabilitat. Tot i ser un "passota" i sovint rebutjar els amanyacs si s'allarguen massa té una pre-disposició total a fer-se amic de totes les visites i posar-se panxa enlaire de seguida que te li acostes i s'adona que li adreces paraules afalagadores.

En el seu cas, el seu nom fa referència a la població oscense de Viu de Linàs. A més, quan els dos germanets eren petits, a ell li esqueia perfectament el seu nom perquè era tot un belluguet.

Altres sobrenoms casolans són:

Amorxete (sense comentaris...)
El gran Viu
Viu el gran
El gran Gatsby
Viuet
vaqueta
etc.

Físicament el podem descriure, tal i com delata un dels seus sobrenoms, com una petita vaqueta, però, malgrat el seu tamany, amb una figura esbelta i preminent.

Quan camina per casa dóna ben bé la sensació equiparable al lleó, el rei del clan. El gran Viu. El rei Gatell!

Boooooooooooooooou,
Nyor

L'Ara, la mare gatella

2008-07-30T15:31:00.015+02:00

Bé, de mare, pobreta, ella mateixa ni en té ni en tindrà res.

Aclareixo més: no em refereixo a la seva mare que, òbviament, sí que en va tenir (ah, i era de color negre, com la d'en Viu, el seu germà...). Em vinc a referir al fet que, com tots els gatells, està operada i no podrà tenir cadells. El context territorial on s'ubica la Casa dels Nyorosos ho feu inevitable de bon principi.

Però si fisiològicament no en pot exercir, sí ho fa a nivell social, sent l'individu més tendre i carinyós de la comunitat felina local. Tant en Cinto com en Viu reben sempre un "extra" de llepades per part de l'Ara. Ni que sigui que es creuen pel passadís. Així és ella.

I amb nosaltres, un altre tanto. Quan la Nyora no té un dia fi l'Ara aviat se li apropa i li ofereix la seva escalforeta damunt el pit. I si li dóna per jugar a mossegar-te el braç, després et llepa el punt de la queixalada (cosa, per altra banda, inimaginable en les altres dues feres corrúpies de la casa!).

Com ja us vaig explicar al primer post l'Ara i en Viu són originaris d'Osca. Els vàrem "convidar" a venir amb nosaltres en tornar d'una excursió a la preciosa Vall d'Ordesa. De camí cap a casa ja vam acordar que els posaríem un nom vinculat a Osca per així poder recordar sempre el seu origen i, alhora, mirar que fossin noms catalans.

Així doncs heu de saber que Ara és el riu que neix a la vall de Bujaruelo i que passa per la ciutat de Torla (la porta a la vall d'Ordesa).

Altres sobrenoms casolans de l'Ara són:

Areta
barrufeta
tigressa
tigreta
reina
etc.

Físicament, com indiquen alguns dels seus sobrenoms, la podem descriure segons el típic model de "gat de teulat", gris atigrat amb ratlles fosques per tot el cos. Sovint es diu que es reconeix quan un gat és femella perquè té 3 colors. Bé, l'Ara en té algun més: negre, blanc, gris, torrat... i tots amb uns quants gradients més...

Booooooooooou,
Nyor

Són ells, els gatells

2008-07-29T01:22:00.001+02:00

Aquí els teniu, els gatells:

Són, d'esquerra a dreta, en Viu, en Cinto i l'Ara.

En Viu i l'Ara són germans i originaris de l'Aïnsa, Osca. En Cinto no. Va per lliure. Com sempre. Ja ho veureu. I és originari, tot i que ens podríem equivocar, de Folgueroles (Osona).

Ells viuen, com diria Julià Peiró (imagineu-ne l'accent i entonació) a "la casa dels Nyorosos". Çò és, perquè els humans que en són responsables són la Nyora i el Nyor. Aquest blog està dedicat als gatells i no pas als Nyors però de ben segur que a través d'ells també ens anireu coneixent un poc.

Esperem que, mercès a aquest blog, en gaudiu, ni que sigui en una petita part, com ho fem nosaltres.

Boooooooou,
Nyor