Bé, de mare, pobreta, ella mateixa ni en té ni en tindrà res.
Aclareixo més: no em refereixo a la seva mare que, òbviament, sí que en va tenir (ah, i era de color negre, com la d'en
Viu, el seu germà...). Em vinc a referir al fet que, com tots els gatells, està operada i no podrà tenir cadells. El context territorial on s'ubica la
Casa dels Nyorosos ho feu inevitable de bon principi.
Però si fisiològicament no en pot exercir, sí ho fa a nivell social, sent l'individu més tendre i carinyós de la comunitat felina local. Tant en
Cinto com en
Viu reben sempre un "extra" de llepades per part de l'
Ara. Ni que sigui que es creuen pel passadís. Així és ella.
I amb nosaltres, un altre tanto. Quan la
Nyora no té un dia fi l'
Ara aviat se li apropa i li ofereix la seva escalforeta damunt el pit. I si li dóna per jugar a mossegar-te el braç, després et llepa el punt de la queixalada (cosa, per altra banda, inimaginable en les altres dues feres corrúpies de la casa!).
Com ja us vaig explicar al primer post l'
Ara i en
Viu són originaris d'
Osca. Els vàrem "convidar" a venir amb nosaltres en tornar d'una excursió a la preciosa
Vall d'Ordesa. De camí cap a casa ja vam acordar que els posaríem un nom vinculat a
Osca per així poder recordar sempre el seu origen i, alhora, mirar que fossin noms catalans.
Així doncs heu de saber que
Ara és el riu que neix a la vall de
Bujaruelo i que passa per la ciutat de
Torla (la porta a la
vall d'Ordesa).
Altres sobrenoms casolans de l'
Ara són:
Areta
barrufeta
tigressa
tigreta
reina
etc.
Físicament, com indiquen alguns dels seus sobrenoms, la podem descriure segons el típic model de "gat de teulat", gris atigrat amb ratlles fosques per tot el cos. Sovint es diu que es reconeix quan un gat és femella perquè té 3 colors. Bé, l'Ara en té algun més: negre, blanc, gris, torrat... i tots amb uns quants gradients més...
Booooooooooou,
Nyor
Sí, sembla mentida, fa dos anys i mig que no feia cap entrada al blog. Els motius són múltiples, i més aviat no per falta de ganes, sinó per falta de temps. I, especialment, perquè la comunitat humana familiar ha augmentat de cop en dos membres, fet que, d'alguna manera, ha aturat el temps per a tota la resta de coses.
