En Cinto: "aquest gat està boig"

En Cinto és molt especial. Però no per això ens l'estimem menys. Però ell va per lliure i té les seves pròpies normes i costums.

I és que la història d'en Cinto és tota peculiar i ja ho va ser la seva arribada: uns veïns ens van avisar que s'havia ficat un petit gatet al motor del cotxe. Al caps d'uns moments de recollir-lo, aquell cosset felí que ens mirava tot espantat (i esperançat) es trobava volant pel damunt de la carretera en direcció al camps de l'altre costat. Un dels veÏns el va prendre per un gat de carrer i comptava que marxaria i es sabria espavilar ràpidament.

Tot al contrari. Al cap de dos minuts aquell esprimatxat gatell ja tornava a creuar la carretera cap a nosaltres!

Jo, la veritat, he de reconèixer que quan m'ho vaig veure venir hi posava reserves (jo! que sento veritable fal·lera i debilitat pels gats!). La Nyora, però, ho tenia clar. Aquells ullets de "paspartú" taronja, aquells miolets tan aguts que fa en Cinto, li havien entendrit suficientment el cor com per tenir clar que, com a mínim aquella nit, en Cinto es quedaria a ca nostra.

L'adaptació no va ser fàcil (i durant un temps comptàvem que si algú el volia el donaríem) però ja ho anirem explicant més endavant.

En quant a la seva "personalitat", en Cinto és poruc (està òbviament traumatitzat) eixelebrat, imprevisible, però, alhora, és probablement el gatell més fidel de la casa. Sobretot, i no és manca de modèstia, fidel a mi. Ja ho anireu descobrint.

El seu nom només podia ser el que té. Va ser obvi. En el seu cas, el vàrem adoptar a Folgueroles i, com no, havia de dur el nom del poeta: Jacint Verdaguer (fill il·lustre del poble).

Altres sobrenoms casolans d'en Cinto són:

Cintet
El gat del Nyor
Nyor's cat
Pitutxito (sense comentaris...)
Cinto-màtic
Pre-cinto
Gatman
Gat-penat
Cabra boja
Cabreta
etc

Físicament és com una pantera negra en petit, eixarrancada a les potes del darrere. Té unes boca i llengua tan vermelles que només li manca dormir penjat cap per avall per semblar talment un rat-penat! És de constitució prima i musculosa. És probablement també el gatell amb més reflexos.

I ell, el més prim, és l'únic gat que s'ha engreixat en 2 mesos!

Bouuuuuuuuuu,
Nyor

En Viu, el gran Gatsby

Doncs sí. Malgrat la resistència de la Nyora per a reconèixer-ho, en Viu és gran. És gros. És un mascle capat de 2 anys que pesa 6 kg.

Ens vàrem haver de rendir a l'evidència fa molt poquet, quan en Jordi, un dels seus veterinaris, ens va confirmar que el pes habitual per un gat d'uns 2 anys es situa entre els 4 i els 5 kg...

El gruix del seu folre, el tamany del saquet de greix que tenen els gats entre les potes del darrere i l'extensió de la seva figura són altres paràmetres que defineixen la seva grandària.

A nivell de caràcter i comportament el seu tret més característic és la seva afabilitat. Tot i ser un "passota" i sovint rebutjar els amanyacs si s'allarguen massa té una pre-disposició total a fer-se amic de totes les visites i posar-se panxa enlaire de seguida que te li acostes i s'adona que li adreces paraules afalagadores.

En el seu cas, el seu nom fa referència a la població oscense de Viu de Linàs. A més, quan els dos germanets eren petits, a ell li esqueia perfectament el seu nom perquè era tot un belluguet.

Altres sobrenoms casolans són:

Amorxete (sense comentaris...)
El gran Viu
Viu el gran
El gran Gatsby
Viuet
vaqueta
etc.

Físicament el podem descriure, tal i com delata un dels seus sobrenoms, com una petita vaqueta, però, malgrat el seu tamany, amb una figura esbelta i preminent.

Quan camina per casa dóna ben bé la sensació equiparable al lleó, el rei del clan. El gran Viu. El rei Gatell!

Boooooooooooooooou,
Nyor