En Viu, el gran Gatsby

Doncs sí. Malgrat la resistència de la Nyora per a reconèixer-ho, en Viu és gran. És gros. És un mascle capat de 2 anys que pesa 6 kg.

Ens vàrem haver de rendir a l'evidència fa molt poquet, quan en Jordi, un dels seus veterinaris, ens va confirmar que el pes habitual per un gat d'uns 2 anys es situa entre els 4 i els 5 kg...

El gruix del seu folre, el tamany del saquet de greix que tenen els gats entre les potes del darrere i l'extensió de la seva figura són altres paràmetres que defineixen la seva grandària.

A nivell de caràcter i comportament el seu tret més característic és la seva afabilitat. Tot i ser un "passota" i sovint rebutjar els amanyacs si s'allarguen massa té una pre-disposició total a fer-se amic de totes les visites i posar-se panxa enlaire de seguida que te li acostes i s'adona que li adreces paraules afalagadores.

En el seu cas, el seu nom fa referència a la població oscense de Viu de Linàs. A més, quan els dos germanets eren petits, a ell li esqueia perfectament el seu nom perquè era tot un belluguet.

Altres sobrenoms casolans són:

Amorxete (sense comentaris...)
El gran Viu
Viu el gran
El gran Gatsby
Viuet
vaqueta
etc.

Físicament el podem descriure, tal i com delata un dels seus sobrenoms, com una petita vaqueta, però, malgrat el seu tamany, amb una figura esbelta i preminent.

Quan camina per casa dóna ben bé la sensació equiparable al lleó, el rei del clan. El gran Viu. El rei Gatell!

Boooooooooooooooou,
Nyor

L'Ara, la mare gatella

Bé, de mare, pobreta, ella mateixa ni en té ni en tindrà res.

Aclareixo més: no em refereixo a la seva mare que, òbviament, sí que en va tenir (ah, i era de color negre, com la d'en Viu, el seu germà...). Em vinc a referir al fet que, com tots els gatells, està operada i no podrà tenir cadells. El context territorial on s'ubica la Casa dels Nyorosos ho feu inevitable de bon principi.

Però si fisiològicament no en pot exercir, sí ho fa a nivell social, sent l'individu més tendre i carinyós de la comunitat felina local. Tant en Cinto com en Viu reben sempre un "extra" de llepades per part de l'Ara. Ni que sigui que es creuen pel passadís. Així és ella.

I amb nosaltres, un altre tanto. Quan la Nyora no té un dia fi l'Ara aviat se li apropa i li ofereix la seva escalforeta damunt el pit. I si li dóna per jugar a mossegar-te el braç, després et llepa el punt de la queixalada (cosa, per altra banda, inimaginable en les altres dues feres corrúpies de la casa!).

Com ja us vaig explicar al primer post l'Ara i en Viu són originaris d'Osca. Els vàrem "convidar" a venir amb nosaltres en tornar d'una excursió a la preciosa Vall d'Ordesa. De camí cap a casa ja vam acordar que els posaríem un nom vinculat a Osca per així poder recordar sempre el seu origen i, alhora, mirar que fossin noms catalans.

Així doncs heu de saber que Ara és el riu que neix a la vall de Bujaruelo i que passa per la ciutat de Torla (la porta a la vall d'Ordesa).

Altres sobrenoms casolans de l'Ara són:

Areta
barrufeta
tigressa
tigreta
reina
etc.

Físicament, com indiquen alguns dels seus sobrenoms, la podem descriure segons el típic model de "gat de teulat", gris atigrat amb ratlles fosques per tot el cos. Sovint es diu que es reconeix quan un gat és femella perquè té 3 colors. Bé, l'Ara en té algun més: negre, blanc, gris, torrat... i tots amb uns quants gradients més...

Booooooooooou,
Nyor

Són ells, els gatells

Aquí els teniu, els gatells:

Són, d'esquerra a dreta, en Viu, en Cinto i l'Ara.

En Viu i l'Ara són germans i originaris de l'Aïnsa, Osca. En Cinto no. Va per lliure. Com sempre. Ja ho veureu. I és originari, tot i que ens podríem equivocar, de Folgueroles (Osona).

Ells viuen, com diria Julià Peiró (imagineu-ne l'accent i entonació) a "la casa dels Nyorosos". Çò és, perquè els humans que en són responsables són la Nyora i el Nyor. Aquest blog està dedicat als gatells i no pas als Nyors però de ben segur que a través d'ells també ens anireu coneixent un poc.

Esperem que, mercès a aquest blog, en gaudiu, ni que sigui en una petita part, com ho fem nosaltres.

Boooooooou,
Nyor